Autors 2026
Margarida Aritzeta va néixer a Valls el 1953. És escriptora i ha estat professora de Teoria de la Literatura a la Universitat Rovira i Virgili. Ha obtingut el premi Víctor Català de narrativa, el Sant Joan de novel·la, el Barcanova de literatura infantil i juvenil i va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs. Ha publicat nombroses novel·les, entre les quals destaquen El verí (2002), Perfils de Nora (2003), La maleta sarda (2010), El Gorg Negre (2012), El pou dels maquis (2013), La filla esborrada (2017), Encara hi ha flors (2022) i Les dones del lli (2024).
Raquel Gámez-Serrano va néixer a Barcelona i viu a Creixell, Tarragona. És Graduada en Educació Social a la Universitat Oberta de Catalunya, Graduada en estudis immobiliaris i de la construcció a la Universitat de Barcelona i és Tècnica especialista en relacions públiques i administració.
Ha publicat, entre altres llibres, A la seva pell (2016, Llibres del Delicte), novel·la finalista del Premi Tuber Melanosporum del Festival Morella Negra com la Trufa, l’assaig Els CIE o la il·legalitat institucional (2017, Llibres del Delicte), No diguis res (2018, Llibres del Delicte), premi Millor novel·la negra València Negra 2019 i traduïda al castellà No digas nada (2019, Delito Libros), Malabèstia (2022, Pagès Editors), XXXI Premi de novel·la Ferran Canyameres i el recull de contes La balada del gos (2024, Edicions Xandri). Alguns callen, altres maten (2025, Pagès Editors) és la seva darrera novel·la.
També ha participat en diferents antologies de relats col·lectives com Barcelona. Viatge a la perifèria criminal (2017, Editorial Alrevés, col·lecció crims.cat), Delinqüents (2020, Llibres del Delicte), La cervesa de la Highsmith (2020, Pagès Editors) o Un gintònic amb na Lònia Guiu (2023, Edicions Xandri). Des de l’any 2022, és la directora del Festival de Novel·la Criminal en Català CREIXELL.CRIMS.
Biel Cussó (Barcelona, 1979) ha sigut sempre un amant de fer trencaclosques amb les paraules. El seu debut literari va ser el 2012 amb la publicació del primer volum de la saga d’aventures «Mindrä». Amb Sang freda, va rebre el Premi Memorial Agustí Vehí 2017 de Crims.cat, novel·la amb la qual va iniciar el seu recorregut dins del gènere negre. A aquesta obra l’han seguit Camí de cendres (2021) i L’herència del dimoni (2024).
(Vilabella, 1960). Llicenciat en Història per la Universitat Rovira i Virgili obté, el 2003, la Diplomatura en Estudis Avançats en Espiritualitat i Religiositat a l’Antiguitat i a l’Edat Mitjana. Des del curs 1984-85 fins al 2020 exerceix com a professor de formació professional als dos instituts de Torredembarra. Actualment gaudeix de la jubilació.
Ha publicat diversos llibres a Cossetània: Rabassa morta (2008), novel·la ambientada en el temps de la crisi de la fil·loxera a Catalunya; Soledat (2010), biografia novel·lada que mostra el desarrelament de moltes persones d’una terra que estimaven; El somriure negre (2015), que se centra en la història de dues germanes en una postguerra repressiva per als perdedors; Aigua del Carme (2018), situada als anys seixanta, en què tres dones cerquen la solució al maltractament físic i psicològic dels seus homes, i Inventio (2022), on dos germans seran testimonis d’uns fets suposadament miraculosos que els duran a enfrontar-se amb el poder civil i l’eclesiàstic, que se’n voldran beneficiar.
(Girona, 1959). La seva trajectòria vital i professional està profundament lligada al món de la imatge, el cinema i la comunicació, elements que impregnen una escriptura visual, rítmica i directa.
Lector apassionat de novel·la negra i ciència-ficció, entén la literatura com un espai de reflexió, entreteniment i mirada crítica. Escriu des dels marges, amb interès pels personatges imperfectes, incòmodes i profundament humans, aquells que encara tenen moltes coses a dir.
Va ser un dels creadors de TV Girona en els seus inicis i, des de 1984, ha treballat de manera continuada en l’àmbit de la fotografia, el vídeo i el cinema.
Monsieur Diògenes és la seva primera novel·la.
Santi Sirvent Casas, nascut a la Cerdanya l’any 1985, és enginyer de camins, canals i ports per la Universitat Politècnica de Catalunya i l’École Nationale des Ponts et Chaussées de París. Actualment exerceix en el sector de l’enginyeria civil i col·labora puntualment com a professor a la Universitat de Lleida. La seva trajectòria professional l’ha portat a viure a França en diverses ocasions. És durant aquestes etapes, entre creps banane-choco i vin chaud amb espècies, que neix la seva passió per l’escriptura. Ningú no et recordarà és la seva òpera prima.
Joan Carles Ventura (Sueca, 1978) és un escriptor professional que ha fet feina de guionista, redactor i directiu de programes de televisió a À Punt, IB3, TVE, Telemadrid, Castilla-La Mancha TV, Punt Dos i Canal 9. Des que era només un projecte de persona, aquest inquiet i inquietant personatge riberenc s’ha dedicat a idear històries i historietes de ficció. De la seua producció literària, destaquen els títols publicats dins d’aquesta mateixa col·lecció: Camins dubtosos (2018), Em diuen Fletxa (2019, Premi Memorial Agustí Vehí) i Fletxes desviades (2022, Premi València Negra). I també les obres juvenils Estira el fil, Ariadna! (2020, Premi Ciutat de Torrent), Un món per guanyar (2021), Cròniques distòpiques (2022) i Planeta indultat (2025). Si us el trobeu pel carrer, saludeu-lo sense por: està vacunat de tot i no mossega.
Montse Sanjuan Oriol, (1956) és Llicenciada en Ciències de la Informació (UAB) i en Filologia Hispànica (UNED). L’any 2014 publica la primera novel·la de la sèrie Anna Grimm, La sergent Anna Grimm, que seguiran els llibres El misteri del bressol buit (2015), Anna Grimm, memòria mortal (2018) i Anna Grimm. Xarxes criminals (2022), guanyadora del VI Premi Britt, com a millor novel·la policíaca en català 2022. A finals de 2016 apareix la traducció al castellà de la primera novel·la, Anna Grimm, investigadora criminal. L’any 2020 dona a conèixer Dues dones, una novel·la realista que va rebre el Premi Llibreria Caselles 2021. Ha participat en els reculls de contes La cervesa de la Highsmith (2021) i Un gintònic amb Na Lònia Guiu (2023), entre altres antologies. Des del 2016, forma part de la coordinació del festival de novel·la negra de Lleida “El Segre de Negre”, que organitza Pagès Editors.
Nascut a Torredembarra el 1977, és el director del Torredembarra Actualitat. Llicenciat en Periodisme per la UAB (2001), té una llarga trajectòria en mitjans de comunicació, com el Diari de la Torre, El Punt, Més Tarragona, Diari Aquí, Diari ARA, Ona la Torre, Viu a fons i Tarragona Empresarial, entre altres, i també compta amb experiència en comunicació corporativa al Consell Comarcal de l’Alt Camp i l’Ajuntament de Reus. Actualment és periodista freelance, assessorant en estratègia política i comunicació empresarial i institucional, ja sigui interna o externa, i desenvolupant projectes de comunicació 2.0 i de xarxes socials. Engunay, és el nou responsable de la comunicació externa de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona.
Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969). Llicenciat en Filologia Catalana i professor de secundària. Ha conreat la poesia, l’assaig i la narrativa per a adults i per a joves. Ha guanyat nombrosos premis, com el Serra d’Or, el Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández, el Premi Miquel Martí i Pol o el Premi Ciutat d’Alzira. En narrativa per a joves ha publicat nombroses obres, com La mirada d’Al-Azraq, Els dimonis de Pandora, Les urpes del diable, Les cendres del cavaller (Premi de la Crítica Serra d’Or), La frontera negra, Resurrecció (Premi Crítica Samaruc 2012), La mèdium (Premi crítica Serra d’or), Llibres amb perfum de sang (Premi crítica Samaruc), El triangle rosa (Premi Crítica escriptors valencians) o La música del diable (Premi Gran Angular, 2020). En literatura per a adults destaquen L’estany de foc (Premi Blai Bellver), El quadern de les vides perdudes (Premi Alfons el Magnànim), Un sepulcre de lletres minúscules (Premi Millor Novel·la València Negra), Els ossos soterrats (Premi Agustí Vehí de Novel·la Negra), Dones sense nom i Suburbis del Paradís (2022). Algunes de les seves novel·les han estat traduïdes al castellà.
Juli Alandes (Castelló de la Ribera, 1968) es guanya les garrofes fent de professor d’Història. Entre les seues publicacions cal destacar el conjunt de narracions Àcrates! (Proa, 2007, premi Roc Boronat), la novel·la Ultramar (Barcanova, 2004) i, sobretot, la sèrie de novel·les protagonitzades, com aquesta, per Miquel O’Malley: El crepuscle dels afortunats (La Magrana, 2010), on el mosso filòsof mira de surar per sobre de la cresta de l’ona del deliri urbanístic transvestit de guàrdia civil, i Crònica Negra (Bromera, 2012, premi Enric Valor), on el lector trobarà un O’Malley novençà i policia nacional enfrontat en l’any 1987 als deliris identitaris dels valencians i al pes de la manipulació de la història.
Jordi Cervera Nogués és periodista. Autor de Serial Chicken, la primera novel·la d’Europa escrita a través de Twitter (BCNegra 2010). Ha guanyat més de 30 premis de periodisme, narrativa i poesia com el Ferran Canyameres de Terrassa per Mosques (Premi a la Millor novel·la negra en català del grup Brigada 21 i Premi a la Millor novel·la negra en català pels lectors de la llibreria Negra y Criminal) o l’Edebé de literatura juvenil per la novel·la La mort a sis vint-i-cinc. Ha publicat novel·les com Desig de foc (amb comentaris del cuiner Santi Santamaría), novel·les negres com La música del camaleons o Justícia quasi poètica, llibres de poemes com Como la vida misma (amb dibuixos del descobridor de Floquet de Neu, Jordi Sabaté Pi) o Menú de degustació, el primer llibre de poemes escrit al voltant d’elBulli, amb pròleg de Ferran Adrià, i llibres infantils com Les princeses insòlites i Els prínceps desorientats i la sèrie Soc robot. Flota com una papallona… és el seu llibre número 100.
Marc Balcells (Barcelona, 1979) és doctor en Justícia Penal per la Universitat de la Ciutat de Nova York i professor dels estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya. És expert en l’anàlisi criminològica de l’espoliació arqueològica i en el tràfic il·lícit d’aquest tipus de patrimoni, així com en delictes contra la propietat cultural (robatori i falsificació d’obres d’art) i crim organitzat. Fa d’assessor en aquestes matèries a la UNODC (United Nations Office on Drugs and Crime), la UNESCO i la UNICRI (United Nations Interregional Crime and Justice Research Institute).
Quim Gómez (Badalona, 1962) és informàtic de formació i professió, però fa el que pot per escriure, quasi sempre dins els gèneres criminal i fantàstic. Fa temps que escriu relats curts, alguns dels quals han estat publicats a les antologies Onze relats i quatre monstres (Bubok, 2011), Delinqüents (Llibres del Delicte, 2021), Sexe Fora de Norma (Raig Verd, 2022), Arcana Sectarium (Apache Libros, 2022), Racconti Fantasy (Historica Edizioni, 2022), Tàndems fantàstics (Spècula, 2023) i Premi Frederic Pujulà 2025 (Líberis, 2025). També ha escrit el guió detectivesc Sherlock: Ensayos Fabianos (GDM Guerra de Mitos, 2020), un joc de cartes en castellà traduït al rus, ucraïnès, alemany, italià, anglès, francès, català, italià i xinès. La seva primera novel·la, L’esguard de la bèstia (Llibres del Delicte, 2020), de gènere criminal, va guanyar el premi Vilassar de Noir 2019 i ha estat traduïda a l’italià.
Comunicadora cultural. Vinculada des de sempre al món de la Cultura, especialment pel que fa a la literatura. Directora i presentadora dels programes radiofònics El Calaix, des d’Ona La Torre per a La Xarxa (5 temporades); i T de Cultura a Tarragona Ràdio (6 temporades); i del programa De la mà de la cultura al canal de youtube de RepublicaTV. Trobareu les seves ressenyes literàries al blog brisafacultura, i els articles de premsa al blog elcalaix1. L’any 2022 va presentar el programa televisiu de ciència Erramésde a Terramar Tv. Col·labora setmanalment amb el projecte DOVinsdelaterra a instagram proposant una lectura vinculada a un vi o un celler i n’organitza els maridatges presencials. La podeu trobar presentant llibres i actes culturals, moderant taules rodones, i també a l’equip d’organització de rutes literàries i exposicions.
Productora executiva i encarregada del càsting de veus de la ficció sonora El somni de la ciutat, que ha estat finalista als Premis Sonor 2023, als Premis de Comunicació Local 2023 i als Premis Ràdio Associació 2024. Forma part de l’equip de producció i direcció dels pòdcast Lectures d’estiu de l’Obert per vacances i de Remor de pedra, de La Xarxa+.
Ha posat veu al projecte rondalles de Catalunya de La Xarxa+ i és l’autora del blog cultural Brisa fa Cultura.
Jordi Casals i Merchán (Barcelona, 1976) és professor de llengua i literatura, editor, escriptor i exmúsic. Llicenciat en Filologia Hispànica per la UB, ha publicat les novel·les Muerte por funky, Telecaster Circus, Ratafia Supernova, totes tres a Laertes, i Fes picar els anells (Llibres del Delicte). Ha codirigit la col·lecció de gènere fantàstic L’Arcà. Actualment és editor del segell de gènere fantàstic en llengua catalana Spècula.
Anna Maria Villalonga és llicenciada en Filologia Catalana i Filologia Hispànica, escriptora, professora de la Universitat de Barcelona, investigadora, traductora i crítica literària i de cinema. Ha publicat diversos llibres i nombrosos articles d’investigació, assaigs i edició de textos vinculats a la seva recerca acadèmica, que se centra en la literatura catalana moderna i contemporània. Pel que fa a la ficció, ha publicat tres novel·les i dos reculls de contes. Un bon nombre dels seus relats han aparegut en revistes i antologies col·lectives. L’any 2018 va ser designada per la Generalitat de Catalunya com a comissària de l’Any Pedrolo, i en l’actualitat és la directora del festival Tiana Negra. Encara maten els cavalls, editorial La Campana, és la seva darrera novel·la. Enguany acaba de publicar Paraules al mirall, Editorial Xandri.
Rosa Ribas (El Prat del Llobregat, Barcelona, 1963) és llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona, i ha estat lectora d’espanyol la Universitat Goethe i col·laboradora de l’Institut Cervabtes en Frankfurt. És autora de les novel·les El pintor de Flandes, La detective miope, Miss Fifty, Pensión Leonardo, La luna en las minas, de la sèrie policíaca protagonitzada per Cornelia Weber-Tejedor, i juntament amb Sabine Hofmann, de la Trilogía de los años oscuros (Siruela), traduïda amb gran èxit a diferents idiomes. L’any 2022 publicà Lejos, una extraordinaria novela de amor y secretos, i el 2024 Peces abisales, toda una confesión literaria. Amb Un asunto demasiado familiar (2019) i Los buenos hijos (2021), totes dues traduïdes al català, inicià l’addictiva sèrie protagonitzada per Hernández Detectius i que ha seguit amb Nuestros muertos (2023).
(Aguascalientes, Mèxic, 1978). Juan Pablo Muñoz Gallo es va llicenciar en Psicologia a la Universitat Autònoma d’Aguascalientes. Des de l’any 2007 viu a Catalunya, on va estudiar el màster de Terapia Cognitivo Social a la Universitat de Barcelona.
En l’actualitat treballa en l’àmbit de trastorns alimentaris i de conducta, especialitzant-se en les teràpies familiars, i és el director de Ita Tarragona.
Tura Soler
Tura Soler (Santa Pau, 1963), llicenciada en Ciències de la Informació per la UAB i periodista de successos i investigació d’El Punt Avui, ha relatat a les planes del diari molts dels grans casos de la crònica negra de Catalunya. Destaca el seu treball en el cas del segrest de la farmacèutica Maria Àngels Feliu. És coautora d’Estampes del segrest d’Olot i dels llibres Les pilotes del Borbons i Els Borbons en pilotes.
També és autora del llibre El pantà maleït, basat en les morts de Susqueda; Rigor mortis, que recull les memòries del forense Narcís Bardalet, i és coautora amb Jordi Grau de Sense càstig, un llibre que recopila deu crims que han quedat impunes. A més, col·labora a Crims i Tot es mou, entre altres programes de ràdio i televisió. Ha guanyat tres premis Carles Rahola de periodisme i un premi Josep Maria Planes de periodisme d’investigació.
Jordi Grau
(Girona, 1957) ha estat director adjunt d’El Punt Avui i director d’El Punt Avui comarques gironines. Entre el 1985 i el 1991 va treballar com a redactor de successos al Diari de Girona i El Punt. També ha estat el primer director d’El 9 Esportiu de Catalunya i ha col·laborat a TV3, Catalunya Ràdio, RAC1, la SER, TVE i la Xarxa. Actualment escriu periòdicament a El Punt Avui i presenta La ciutat dels llibres a TV Girona.
Ha escrit Puigdemont, el president @KRLS i va ser coordinador i coautor de Les pilotes del Borbons i Els Borbons en pilotes i dels quatre llibres Diari d’una retirada sobre el final de la Guerra Civil a Catalunya. A La Campana, ha publicat, amb Tura Soler, Sense càstig. El 2022 va guanyar, amb Tura Soler, el premi Carles Rahola. És vicedegà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i president de la demarcació de Girona.
Ha estudiat Imatge i So i Integració Social, Investigació Privada i Psicologia. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació exercint de crítica musical, redactora d’esports i locutora de ràdios. Ha publicat les novel·les: La casa roja, premi Ciutat de Sant Adrià 2005; La puta que leía a Jack Kerouac; Curvas peligrosas; Contra las cuerdas, finalista a la millor novel·la de València Negra 2013; Cuentas pendientes, guanyadora del premi a la millor novel·la negra de Cubelles Noir 2016 i finalista a la millor novel·la de Tenerife Noir 2016, Salamanca Negra 2016 i premis Novelpol 2016; Males decisions/Malas decisiones, guanyadora del premi a la millor novel·la negra de Cubelles Noir en català 2018; La reina del punk i Los miércoles salvajes, finalista de Salamanca Negra 2019, Las lágrimas del Caimán, III Premi Auguste Dupin de Novela Negra 2020, Cerveza mexicana Premio Ciudad de Lebrija 2022 i De repente la noche, Premio Princesa Galiana 2025.
També ha participat en diverses antologies i és autora de diverses peces de teatre breu. Imparteix tallers d’escriptura, coordina clubs de lectura i és codirectora del Festival Premià del Mal. Secrets ofegats és la seva darrera novel·la.
(Barcelona, 1981), apassionada del misteri, el true-crime i la novel·la negra, és escriptora i periodista.
L’any 2021 la seva novel·la La noia del vestit blau va arribar a les llibreries amb el segell Rosa dels Vents després d’haver-se convertit en un èxit de vendes durant els tres anys que va estar autopublicada a Amazon, atrapant encara molts més lectors i esdevenint l’autora revelació de la novel·la negra en català.
Amb Quan la neu es fon, l’autora va captivar els lectors amb un thriller trepidant i addictiu en què la natura i el misteri tornen a ser protagonistes. La novel·la va ser premiada com a millor novel·la del 2022 al festival Lloret Negre.
L’Illa del Silenci és la seva quarta novel·la, un rural noir que demostra que, malgrat que passin els anys, hi ha morts que no es poden superar fins que no es fa justícia.
L’udol de l’aigua és la cinquena novel·la de l’autora.