Autors 2025
Margarida Aritzeta va néixer a Valls el 1953. És escriptora i ha estat professora de Teoria de la Literatura a la Universitat Rovira i Virgili. Ha obtingut el premi Víctor Català de narrativa, el Sant Joan de novel·la, el Barcanova de literatura infantil i juvenil i va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs. Ha publicat nombroses novel·les, entre les quals destaquen El verí (2002), Perfils de Nora (2003), La maleta sarda (2010), El Gorg Negre (2012), El pou dels maquis (2013), La filla esborrada (2017), Encara hi ha flors (2022) i Les dones del lli (2024).
Pere Cullell Viñolas (1962). Periodista, ha treballat en premsa, ràdio i televisió, en gabinets de premsa i com a professor universitari. Va presentar a TV3 la sèrie documental La zona fosca i és autor de diversos llibres d’investigació, entre altres L’oasi català i El 23-F a Catalunya, amb Andreu Farràs, Què direu de mi? Jordi Pujol vist pels seus contemporanis i Ja som aquí. Històries del tripartit i Mala gent. Un viatge per la ment criminal en 12 casos reals, amb Enrique Figueredo. Actualment és subdirector de La porteria, a BarcelonaTV, i col·laborador a RAC1 i Catalunya Ràdio.
Es podria dir que neix a Barcelona el 1966. Demolició, premi L’H Confidencial 2024, és la quinzena novel·la que publica. N’ha escrit cinc més en companyia d’altres, una desena d’àlbums infantils i ha participat en deu reculls de relats col·lectius. Escriure li permet matar el temps i molts personatges.
El 2020 va rebre el premi Paco Camarasa per la novel·la Herencias colaterales, traduïda aquell any al castellà.
Escriptora nascuda a Lleida. Ha publicat més d’una quinzena de llibres, amb èxits tan importants com La mà al melic, El dia que vaig oblidar el meu nom i Cartes a la meva mare. Ha obtingut diversos premis literaris com el Vent de Port per Sol d’hivern, el de Narrativa de dones de Castelló per L’ombra de la Forca o l’Armand Quintana de Narrativa de Calldetenes per La llengua de les pedres. Després d’Ulls maragda i L’origen del pecat, Culpables és la seva tercera novel·la negra.
Raquel Gámez-Serrano va néixer a Barcelona i viu a Creixell, Tarragona. És Graduada en Educació Social a la Universitat Oberta de Catalunya, Graduada en estudis immobiliaris i de la construcció a la Universitat de Barcelona i és Tècnica especialista en relacions públiques i administració.
Ha publicat, entre altres llibres, A la seva pell (2016, Llibres del Delicte), novel·la finalista del Premi Tuber Melanosporum del Festival Morella Negra com la Trufa, l’assaig Els CIE o la il·legalitat institucional (2017, Llibres del Delicte), No diguis res (2018, Llibres del Delicte), premi Millor novel·la negra València Negra 2019 i traduïda al castellà No digas nada (2019, Delito Libros), Malabèstia (2022, Pagès Editors), XXXI Premi de novel·la Ferran Canyameres i el recull de contes La balada del gos (2024, Edicions Xandri).
És l’autora del relat Assassinat de cambra, amb què s’inaugura la sèrie Crims artístics del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Amb el conte En nom de Cecília guanya el primer premi de prosa del IX Concurs Literari Esteve Albert i amb Un mar de raons el IV Premi de Narrativa Curta Far de la Torre-TDB Actualitat. També ha participat en diferents antologies de relats col·lectives com Barcelona. Viatge a la perifèria criminal (2017, Editorial Alrevés, col·lecció crims.cat), Delinqüents (2020, Llibres del Delicte), La cervesa de la Highsmith (2020, Pagès Editors) o Un gintònic amb na Lònia Guiu (2023, Edicions Xandri). Des de l’any 2022, és la directora del Festival de Novel·la Criminal en Català CREIXELL.CRIMS.
Santi Vancells va ser el metge titular de Portbou durant quinze anys, i en va estar cinc coordinant el Projecte Internacional Benjamin-Portbou. Ha treballat en l’organització d’esdeveniments relacionats amb aquest projecte a París, Berlin, Barcelona, Girona i Portbou. Va col·laborar amb Dani Karavan per impulsar la Casa Walter Benjamin a Portbou. Durant anys ha guiat —i ho continua fent— grups de persones pel camí que va seguir Benjamin, des de Banyuls fins a Portbou. El seu relat uneix en una mateixa veu la memòria de Benjamin, de Portbou i de Karavan, i culmina una dedicació tenaç de molts anys divulgant la relació entre la vila i el filòsof.
Irene Solanich Sanglas (Manlleu, 1990) ha estudiat Traducció i Interpretació i s’ha doctorat a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya amb un estudi i recerca sobre la novel·la negra a Catalunya, concretament sobre la col·lecció «La Negra», de La Magrana. És autora de relats de ficció publicats en diferents antologies d’Edicions Xandri i de Llibres del Delicte. Exerceix la docència i la investigació a la UVic-UCC i la traducció, la correcció i l’edició a Llibres del Delicte i a Spècula. A més, col·labora en diferents mitjans de comunicació com L’Escriba i Ràdio Manlleu fent divulgació sobre literatura i cinema.
(Barcelona 1959) ha dedicat la seva vida professional a la gestió patrimonial i financera. Amb arrels familiars a Lleida, passa temporades a la Vall Fosca (Pallars Jussà).
Molt aficionat a la novel·la negra, criminal i d’espionatge ha publicat quatre novel·les, les tres primeres amb base històrica: Els llops sempre tornen (2019), Xiula la mort (2021) i Mentre duri la flama (2023) amb Pagès Editors. La quarta, una novel·la negra i d’espies L’home de Praga amb Voliana Edicions (2024).
Va néixer a l’Espluga de Francolí el 1946 i es considera a si mateix un autodidacta. Ha viscut a Reus i al Prat de Llobregat, on va ser llibreter i va compaginar aquesta professió amb una intensa activitat política i ecologista. Escriu ficció criminal (negra i policíaca). El resultat en són les novel·les La taca negra (2007), guanyadora del premi Joan Arús, El vi fa sang (2010), Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014), Procés enverinat (2016), Els crims del convent (2017) i Si saps caure, t’alçaràs (2020) entre altres. Actualment és el director de la col·lecció Falciot Negre de Voliana Edicions i comissari del festival El vi fa sang.
Montse Sanjuan Oriol, (1956) és Llicenciada en Ciències de la Informació (UAB) i en Filologia Hispànica (UNED). L’any 2014 publica la primera novel·la de la sèrie Anna Grimm, La sergent Anna Grimm, que seguiran els llibres El misteri del bressol buit (2015), Anna Grimm, memòria mortal (2018) i Anna Grimm. Xarxes criminals (2022), guanyadora del VI Premi Britt, com a millor novel·la policíaca en català 2022. A finals de 2016 apareix la traducció al castellà de la primera novel·la, Anna Grimm, investigadora criminal. L’any 2020 dona a conèixer Dues dones, una novel·la realista que va rebre el Premi Llibreria Caselles 2021. Ha participat en els reculls de contes La cervesa de la Highsmith (2021) i Un gintònic amb Na Lònia Guiu (2023), entre altres antologies. Des del 2016, forma part de la coordinació del festival de novel·la negra de Lleida “El Segre de Negre”, que organitza Pagès Editors.
Nascut a Pontevedra l’any 1956, fill de mare catalana i pare gallec, va viure els últims anys del franquisme a Madrid i finalment va arribar a Lleida, on ha desenvolupat tota la seva vida professional. Forma part de l’equip fundacional del diari Segre des del 1982, on va exercir la direcció del diari des del 1987 i la direcció executiva del grup des del 1992 fins a la seva jubilació, el 2022. Està casat i és pare d’un fill. Es va iniciar tard en la literatura, malgrat haver descobert la seva vocació quan era un adolescent. La seva primera novel·la és El exilio de Mona Lisa (Milenio, 2015), a la qual han seguit Operación Bucéfalo (Milenio, 2017) i Generación 1974 (Milenio, 2020). Ha publicat en català la novel·la Crim al bancal (2022) i el llibre de memòries periodístiques Els millors anys (2023), editats per Pagès Editors.
Nascut a Torredembarra el 1977, és el director del Torredembarra Actualitat. Llicenciat en Periodisme per la UAB (2001), té una llarga trajectòria en mitjans de comunicació, com el Diari de la Torre, El Punt, Més Tarragona, Diari Aquí, Diari ARA, Ona la Torre, Viu a fons i Tarragona Empresarial, entre altres, i també compta amb experiència en comunicació corporativa al Consell Comarcal de l’Alt Camp i l’Ajuntament de Reus. Actualment és periodista freelance, assessorant en estratègia política i comunicació empresarial i institucional, ja sigui interna o externa, i desenvolupant projectes de comunicació 2.0 i de xarxes socials. Engunay, és el nou responsable de la comunicació externa de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona.
Nascut a Cardona (Bages) l’any 1960, on exerceix com a president de l?associacoó cultural Foment Cardoní des de 1993. Viu a Barcelona on estat casat amb tres fills. Ha treballat com a enginyer en el camp comercial a l’empresa finlandesa Kemira tota la seva vida profesional. Escriu regularment a les revistes Cardona Oberta i Gegants des de l’any 1994, en què va publicar el seu primer llibre: “Els prodigiosos contes de Cardona” (Foment Cardoní, 1994). Van seguir “Un tresor entre torres i altes contes” (Foment Cardoní, 2007), “Els llibres de sal” (Ajuntament de Cardona, 2013), i “Gas a fons” (L’Albí, 2021).
Ha rebut el primer premi al XX Premi Victor Mora de l’ 2019, Escala, pel relat “L’hòstia consagrada”. També el primer premi al certamen de narrativa de l’esquerra de l’Eixample de Barcelona 2020, pel relat “Història d’una escala”.
Comunicadora cultural. Vinculada des de sempre al món de la Cultura, especialment pel que fa a la literatura. Directora i presentadora dels programes radiofònics El Calaix, des d’Ona La Torre per a La Xarxa (5 temporades); i T de Cultura a Tarragona Ràdio (6 temporades); i del programa De la mà de la cultura al canal de youtube de RepublicaTV. Trobareu les seves ressenyes literàries al blog brisafacultura, i els articles de premsa al blog elcalaix1. L’any 2022 va presentar el programa televisiu de ciència Erramésde a Terramar Tv. Col·labora setmanalment amb el projecte DOVinsdelaterra a instagram proposant una lectura vinculada a un vi o un celler i n’organitza els maridatges presencials. La podeu trobar presentant llibres i actes culturals, moderant taules rodones, i també a l’equip d’organització de rutes literàries i exposicions.
Productora executiva i encarregada del càsting de veus de la ficció sonora El somni de la ciutat, que ha estat finalista als Premis Sonor 2023, als Premis de Comunicació Local 2023 i als Premis Ràdio Associació 2024. Forma part de l’equip de producció i direcció dels pòdcast Lectures d’estiu de l’Obert per vacances i de Remor de pedra, de La Xarxa+.
Ha posat veu al projecte rondalles de Catalunya de La Xarxa+ i és l’autora del blog cultural Brisa fa Cultura.
Nascuda a Reus, Concha Núñez és l’actual coordinadora del Club de lectura de novel·la negra de la biblioteca d’Altafulla. Des de fa deu anys en forma part i quatre que el coordina.
Maribel Pérez Fontanillas, nascuda a Barcelona. Viu a Creixell des dels divuit anys.
Ha estudiat Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona i el Postgrau en Gestió Cultural i Prescripció Lectora.
Actualment és la responsable de la Biblioteca Municipal de Creixell i organitza, entre altres, el club de lectura CREIXELL.CRIMS.
Nascuda Sabadell l’any 1974 però actualment viu a Roda de Berà .
Va estudiar la Llicenciatura de Psicologia a la URV, on va aconseguir v una beca de pràctiques a la Biblioteca de Torredembarra, que en aquell moment estava al Carrer Muralla. El febrer de 2006 va començar a treballar a la biblioteca de Roda de Berà. Paral·lelament va estudiar a la UOC el Grau D’Informació i Documentació.
Des de el 2006 fins l’actualitat és la Responsable de la Biblioteca Joan Martorell Coca de Roda de Berà i és la conductora del Club de lectura de Novel.la de la biblioteca.
Jordi Casals i Merchán (Barcelona, 1976) és professor de llengua i literatura, editor, escriptor i exmúsic. Llicenciat en Filologia Hispànica per la UB, ha publicat les novel·les Muerte por funky, Telecaster Circus, Ratafia Supernova, totes tres a Laertes, i Fes picar els anells (Llibres del Delicte). Ha codirigit la col·lecció de gènere fantàstic L’Arcà. Actualment és editor del segell de gènere fantàstic en llengua catalana Spècula.
Isabel Mercader viu a Rubí. Va estudiar Ciències de l’Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona. És l’organitzadora i conductora del club de lectura criminal a l’Ateneu de Rubí, on llegeixen i conviden autors d’arreu dels Països Catalans.
Anna Casamitjana i Costa va néixer a Barcelona a principis dels anys seixanta i es va instal·lar a Sant Cugat del Vallès l’any 1992. Des de petita, havia sentit passió per la lectura i l’escriptura. De fet, ja escrivia contes, alguns dels quals es van publicar a la revista de la seva escola. Amb ganes de ser periodista cultural, Casamitjana va estudiar lletres pures a l’Institut Montserrat, però va aparcar aquest somni i va començar una carrera professional relacionada amb l’economia empresarial i la direcció financera. Tot i aquest canvi, Casamitjana va continuar vinculada al món de la lectura i l’escriptura i, fins i tot, ha col·laborat en congressos literaris. Actualment, és membre de l’ACEC i de l’AELC. Amb l’obra Flors per a un cadàver, Casamitjana s’introdueix per primera vegada en el gènere criminal a través d’una història que se situa en el San Francisco de l’any 1948.
Glòria Sabaté Marín és doctora en Filologia a la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Autora de diversos estudis sobre literatura i cultura medievals, compagina la seva activitat docent i acadèmica amb l’escriptura. La filla de Lilith (2016) va ser la seva primera obra narrativa, i amb El vel de la deessa va guanyar el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica el 2020. També és autora dels volums il·lustrats Bruixes (2021) i Fades (2023) i de l’assaig Medicina en femení (2023). Ha publicat, amb Núria Pradas, la novel·la La marca del lleó (2020). Mort al palau és la seva darrera novel·la.
És lleidatà d’adopció tot i que va néixer a Barcelona al1972. Mosso d’esquadra de professió, en la seva etapa com a investigador va participar i liderar grups com el d’homicidis, el de delictes contra la salut pública o els delictes contra el patrimoni. Des de ben jove la seva vida ha estat lligada al món de l’atletisme. Fou en diferents ocasions campió de Catalunya en els 800 metres i or als mundials de policies i bombers de Barcelona l’any 2003.
L’any 2013 va publicar La ira del Fénix, on va aparèixer per primera vegada al personatge Xavi Masip, i amb Ful (2016), la seva tercera obra, va guanyar el I Premio de Novela Cartagena negra l’any 2017. Dragones de papel és la seva setena i darrera novel·la.
Pep Coll (Pessonada, Pallars Jussà, 1949) és autor de l’excepcional recull de llegendes Muntanyes Maleïdes (1993), però ha excel·lit sobretot com a novel·lista, amb títols com La mula vella (1989), L’abominable crim de l’Alsina Graells (1999), El salvatge dels Pirineus (2005), Les senyoretes de Lourdes (Premi Sant Jordi 2007), Dos taüts negres i dos de blancs (2013, premi de la Crítica, premi Crexells, premi El Setè Cel, premi Amat-Piniella i Prix Pyrénéen 2016 a la traducció francesa), Al mateix riu d’Heràclit (2018), L’any que va caure la roca (2021) i La llarga migdiada de Déu (2021). Els crims de la mel és la seva darrera novel·la.