Autors 2024
Andreu Martín (1949) és un escriptor especialitzat en novel·la negra i policíaca des que, el 1979, va publicar Muts i a la gàbia. El 1980 va rebre el premi Círculo del Crimen per Pròtesi, que va ser adaptada al cinema per Vicente Aranda, i posteriorment ha escrit nombroses obres del gènere que han estat guardonades, com Si és o no és (amb el Deutsche Krimi Preis International a la millor novel·la policíaca publicada a Alemanya), Barcelona connection i L’home que tenia raor (les dues amb premis Hammett concedits per l’Associació Internacional d’Escriptors Policíacs), Bellíssimes persones (que, a més del Hammett, també va rebre el premi Ateneo de Sevilla) o De tot cor (premi Alfons el Magnànim). També ha fet incursions en el gènere eròtic amb Espera, ponte así (premi La Sonrisa Vertical), en el gènere esportiu amb Hat trick i, sobretot, en l’àmbit de la novel·la infantil, on, juntament amb Jaume Ribera, ha creat el personatge Flanagan, la primera novel·la del qual, No demanis llobarro fora de temporada, va rebre el Premi Nacional de Novel·la Juvenil.
Neix a Almoines (la Safor), el 1967. Ha escrit una gran quantitat d’obres adreçades a infants i joves amb èxits rotunds, i el seu primer llibre d’adults a Comanegra, Viure perillosament, del qual s’han fet cinc edicions i ha estat traduït al castellà, va quedar finalista del Premi Llibreter 2020. Escriu regularment a Vilaweb, on va començar a investigar per fer aquest assaig. Aquest és el seu primer assaig periodístic i, alhora, un llibre de relats en què la seva ploma literària brilla amb tot el caràcter.
Es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona. En 1991 va entrar a treballar en l’Administració de Justícia prestant servei en jutjats d’instrucció i social. En 2002 va ingressar en la carrera judicial pel torn lliure. Va exercir en els jutjats de Gavà, Amposta i Martorell i des de 2010 ocupa la plaça de magistrada del jutjat Penal número 6 de Barcelona.
Ha publicat Juegos de maldad (2015), El bosque de los inocentes (2016), Flor seca (2017), Invisibles (2019), El salto de la araña (2020) i Los animales de ciudad no lloran (2022). Ha participat també en antologies de relats i participa en mitjans digitals.
En 2019 va obtenir el premi de la Fundació QSD-Global i del festival Cubelles Noir 2019. En 2020 la seva novel·la El salt de l’aranya va obtenir el premi Lletres del Mediterrani atorgat per la Diputació de Castelló a la millor novel·la negra.
Pau Juvillà Ballester (Lleida, 1973) és tècnic en medi ambient, camp en el qual treballa des de fa més de vint anys. Exdiputat de la CUP-NCG per Ponent, Pirineus i Aran, inhabilitat pel TSCJ el 2022 per posar un llaç groc al despatx de la Crida a la Paeria. És una persona compromesa amb els moviments socials i solidaris, com el de la insubmissió, pel qual fou jutjat. Ha estat delegat sindicat de la CGT, membre del seu secretariat permanent, regidor de la Crida per Lleida-CUP i també ha format part, en diverses èpoques, del secretariat nacional de la CUP. És autor i coautor de diversos llibres a l’entorn de la història del moviment obrer i de l’independentisme, el darrer dels quals és ERAT, l’exèrcit a l’ombra (2023). Aquesta és la seva tercera novel·la negra.
Cristina Fornós va estudiar Dret i posteriorment es va llicenciar en Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona. Ha treballat i col·laborat a diversos mitjans de comunicació, com l’agència Korpa, Localia TV i Cadena SER, i com a responsable de premsa a institucions públiques d’àmbit local i comarcal. Durant quatre anys, va treballar com a redactora per a l’Agència Catalana de Notícies. El 2013 va fundar el gabinet de comunicació Sirga Comunicació, passant posteriorment a especialitzar-se en comunicació política. Va ocupar el càrrec de responsable de premsa de diverses agrupacions locals i intercomarcals de diferents partits polítics.
Des de sempre, ha escrit relats curts i ha participat en certàmens literaris d’àmbit local. Actualment, combina la seva passió per la lectura i l’escriptura amb la seva feina com a oficial de notaria. La terra del silenci trencat, 2023, editorial Rosa dels vents, és la seva primera novel·la.
L’Ametlla de Mar, 20 de febrer de 1980. És una periodista especialitzada en informació policial i judicial.
Llicenciada en Periodisme i Criminologia per la UAB, va fer les pràctiques a la delegació de TV3 a Tarragona i es va interessar per la informació judicial, policial i de seguretat, una feina que ha desenvolupat a TV3 des del 2008.
Ha publicat Sense cadàver (Ara Llibres, 2016), un llibre que radiografia Ramón Laso, un home condemnat a 30 anys per un doble homicidi sense cadàver del 2009. Sobre la mateixa investigació periodística, que tracta les entranyes de la Unitat Central de Persones Desaparegudes dels Mossos, en va sortir el reportatge televisiu «El cos del delicte» (30 minuts, 2015). També és coautora del reportatge «No tinc por!».
Va rebre el Premi Justícia 2018 a la trajectòria professional pel rigor informatiu de les seves cròniques. Brots de narco-societat (Editorial Columna) és el seu darrer llibre.
Raquel Gámez-Serrano va néixer a Barcelona i viu a Creixell, Tarragona. És Graduada en Educació Social a la Universitat Oberta de Catalunya, Graduada en estudis immobiliaris i de la construcció a la Universitat de Barcelona i és Tècnica especialista en relacions públiques i administració.
Ha publicat, entre altres llibres, A la seva pell (2016, Llibres del Delicte), novel·la finalista del Premi Tuber Melanosporum del Festival Morella Negra com la Trufa, l’assaig Els CIE o la il·legalitat institucional (2017, Llibres del Delicte), No diguis res (2018, Llibres del Delicte), premi Millor novel·la negra València Negra 2019 i traduïda al castellà No digas nada (2019, Delito Libros), Malabèstia (2022, Pagès Editors), XXXI Premi de novel·la Ferran Canyameres i el recull de contes La balada del gos (2024, Edicions Xandri).
És l’autora del relat Assassinat de cambra, amb què s’inaugura la sèrie Crims artístics del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Ha guanyat diferents premis de narrativa breu i ha participat en antologies col·lectives de relats com Barcelona. Viatge a la perifèria criminal (2017, Editorial Alrevés, col·lecció crims.cat), Delinqüents (2020, Llibres del Delicte), La cervesa de la Highsmith (2020, Pagès Editors) o Un gintònic amb na Lònia Guiu (2023, Edicions Xandri). Des de l’any 2022, és la directora del Festival de Novel·la Criminal en Català CREIXELL.CRIMS.
Professor de llengua i literatura catalanes i codirector del Congrés de Novel·la i Cinema
Negre de la Universitat de Salamanca. Part de la seva activitat investigadora se centra en l’estudi del gènere negre i policíac en llengua catalana i castellana. És l’autor de Rafael Tasis, novel·lista policíac (2015); Jaume Fuster, gènere negre sense límits (2018); Escrits policíacs (2020), i coautor de Catalana i criminal (2006), La cua de palla: retrat en groc i negre (2011), Continuarà…: sagas literarias en el género negro y policiaco español
(2017), Trets per totes bandes, l’època clàssica de la novel·la negra i policíaca. Volum
I. (2019) i Trets per totes bandes, l’època contemporània de la novel·la negra i policíaca. Volum II. (2021). El seu darrer assaig és Interrogatoris: gènere negre i memòria (2023).
(Lleida, 1982). Periodista i escriptor. Ha publicat el recull d’entrevistes I jo, què pinto aquí? (Bcnpress, 2008) i el llibre La nit dels ignorants 2.0 (Angle Editorial, 2013). És autor de Dues cicatrius (Capital Books, 2016) i L’hivern del coiot (Crims.cat, 2020), i coautor de la sèrie detectivesca Cazeneuve (Capital Books, 2018 i 2019). Hiperràbia és la seva última novel·la.
Joaquim Micó i Millan (Barcelona, 14 d’agost del 1960) Escriptor de contes i novel·la juvenil, guionista de còmic, TV i historiador. Usa el nom de ploma Joaquim Micó, i el pseudònim Químius com a guionista de còmics. També és llicenciat en Història Medieval i enòleg. Algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà, italià, francès, gallec, àrab i braille.
De jove va fer de clown, venedor de formatges, relacions públiques del teatre de varietats El Molino, guionista per a la desapareguda Editorial Bruguera, negre literari, director de l’emissora local Ràdio Cubelles, guionista de TV i cap de premsa dels llargmetratges Qui t’estima Babel i Un submarí a les estovalles, tots dos del director vallenc Ignasi P. Ferré; també ha estat col·laborador de diversos mitjans de comunicació, professor de secundària i UNED, secretari general de les JERC i president del Club Unesco del Garraf.
El 1989, amb la primera novel·la, Qualsevol nit pot sortir el sol, guanya el Premi Crítica Serra d’Or Juvenil (Creació). Entre la seva obra per a nens i joves destaquen: Noves aventures dels set nans i Noves aventures d’Aladí i la llàntia meravellosa, Editorial Ariel, 1987-88; 221-B Baker Street, Editorial Pirene, 1990; Una correspondència estrafolària, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991; El grafitti de Moctezuma, Editorial Pirene, 1992; Perkins & Mcllroy investigadors privats, Edicions Baula, 1994; Ulleres de soul, Editorial Pirene, 1994; Paraula de sioux, Edicions Baula, 1995.
(Barcelona, 1962) es biòleg, professor i escriptor. Ha escrit una quinzena de novel·les i set antologies de relats, i ha participat en diferents antologies. Distingit amb premis com el Pin i Soler Ciutat de Tarragona, el Manuel de Pedrolo de ciencia ficció i el Ictineu en tres ocasions, cultiva la narrativa negra i la ciencia ficció, sovint, fusionant-les. Entre les seves obres de gènere destaquen L’olor de la pluja (La Magrana), La decisió de Manperel (Columna), Tres somnis blaus (Columna), El cant de les dunes (Pagès) i El món fosc. Talps (JoLlibre). Recentment ha participat en la antologia negra de ciencia ficció Vapor negre. Barcelona steampunk 1911 (Clandestina). Caront és el seu darrer llibre.
(Barcelona, 1977), criminòleg i escriptor de novel·la negra. Treballa per a la policia científica dels Mossos d’Esquadra, experiència que l’ajuda en l’escriptura de les seves obres. Se’l considera un dels grans escriptors de la narrativa catalana contemporània i la seva producció literària ha estat traduïda a diversos idiomes. Al llarg de la seva carrera ha escrit llibres com Montecristo, Bioko, L’any de la plaga, Farishta, Els àngels em miren i La mala dona (Premi de Novel·la Negra Crims de Tinta). També ha publicat relats a les antologies The Wire. 10 dosis de la mejor serie de televisión i Mossos d’Esquadra, els casos de ficció. Riu de safirs és la seva darrera novel·la (Edicions 62)
Santiago de Compostel·la, 1970. És escriptora, periodista i una de les escriptores més venudes de Galícia. És també coordinadora e Cultura de la Corporación Radio e Televisión de Galicia, presentadora i directora del programa cultural del TVG Zigzag Fin de Semana. En l’àmbit periodístic, ha centrat la seva tasca a la ràdio i a la televisió, tot i que també col·labora a la premsa escrita. Com a escriptora, el reconeixement de la crítica i del públic li va arribar gràcies a la literatura infantil i juvenil, amb títols premiats i traduïts a diversos idiomes, entre els quals destaquen (2017) i nombrosos premis com el Lazarillo per Mi pesadilla favorita (2015). Escriu també ficció per a adults, entre les obres de les quals destaca Las horas robadas (2016). El 2022 va guanyar el Premi Xerais de Novel·la amb La culpa.
Va néixer a Olot i ha publicat dos reculls de contes De somnis i cendres (2003) i Ossos de Fira (2018), l’obra de teatre Una línia tan prima (2017) i les novel·les de la seva sèrie de detectius El despertar del navegant (Llibres del Delicte, 2019) i Aquí mano jo (Llibres del Delicte, 2021), totes dues finalistes del premi a millor novel·la de l’any al festival Cubelles Noir. Aquí mano jo va guanyar el Premi Novel·la Negra en català de Lloret de Mar. La darrera novel·la publicada és Cartes marcades, 2023, Llibres del Delicte.
Periodista i escriptor. Nascut a Madrid, el 1970 i criat a Xàtiva. Ha col·laborat en diverses etapes amb el diari El País i en el suplement cultural Quadern. Ha fet guions de televisió, comunicació cultural i ha participat en diverses tertúlies de ràdio i televisió. Ha estat cap de Cultura del setmanari El Temps. I actualment forma part del planter d’El Temps de les Arts i és membre del Consell Valencià de Cultura i del Consell Assessor de l’IVAM. Ha publicat sis novel·les i una novel·la breu, amb les quals ha guanyat premis com l’Andròmina, amb la primera de les novel·les de la sèrie de Feliu Oyono, Els neons de Sodoma, el Joanot Martorell i el Pin i Soler. Ha estat guanyador en tres ocasions del Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a obra publicada. Amb la seua darrera novel·la, Ja estem morts, amor, va quedar finalista del Premi Finestres i del Premi Llibreter. En Crims.cat té publicat el relat breu Volia que ho saberes i la novel·la Dos metres quadrats de sang jove. Això no és un western és la quarta de les històries de sèrie negra amb l’inspector d’origen guineà.
Barcelona 1966. Va cursar els estudis de Magisteri a la UB i l’itinerari de novel·la a l’Ateneu de Barcelona. Lectora compulsiva, té un bloc literari, “La màgia dels llibres”, i a més a més col·labora fent ressenyes en altres pàgines. Coordina els clubs de lectura negra de les biblioteques Antoni Pladevall i Font de Taradell, i Pilarin Bayés de Vic, així com el club de lectura general de la biblioteca de Taradell. Des del 2022 és la comissaria del festival de novel·la negra en català, Taradell Negre. El 2018 va publicar la seva primera novel·la, Peces d’un trencaclosques.
Anna Maria Villalonga és llicenciada en Filologia Catalana i Filologia Hispànica, escriptora, professora de la Universitat de Barcelona, investigadora, traductora i crítica literària i de cinema. Ha publicat diversos llibres i nombrosos articles d’investigació, assaigs i edició de textos vinculats a la seva recerca acadèmica, que se centra en la literatura catalana moderna i contemporània. Pel que fa a la ficció, ha publicat tres novel·les i dos reculls de contes. Un bon nombre dels seus relats han aparegut en revistes i antologies col·lectives. L’any 2018 va ser designada per la Generalitat de Catalunya com a comissària de l’Any Pedrolo, i en l’actualitat és la directora del festival Tiana Negra. Encara maten els cavalls, editorial La Campana, és la seva darrera novel·la.
Comunicadora cultural. Vinculada des de sempre al món de la Cultura, especialment pel que fa a la literatura. Directora i presentadora dels programes radiofònics El Calaix, des d’Ona La Torre per a La Xarxa; i T de Cultura a Tarragona Ràdio; i del programa De la mà de la cultura al canal de youtube de RepublicaTV. Trobareu les seves ressenyes literàries al blog brisafacultura, i els articles de premsa al blog elcalaix1. L’any 2022 va presentar el programa televisiu de ciència Erramésde a Terramar Tv. Col·labora setmanalment amb el projecte DOVinsdelaterra a instagram proposant una lectura vinculada a un vi o un celler. Presenta llibres i actes culturals. Organitza i gestiona rutes literàries i exposicions.
Forma part de l’equip de la ficció sonora El somni de la ciutat com a productora executiva i encarregada del càsting de veus, que ha estat finalista als Premis Sonor 2023.
És l’autora del blog cultural Brisa fa Cultura.
Emili Bayo (Lleida, 1961)
Des que va debutar com a novel·lista l’any 1997 amb Traïdors i covards, ha publicat La resta del món (Premi Ciutat de Mollerussa), Projecte de felicitat (Premi per a Projectes de la Fundació Enciclopèdia Catalana) i L’edat de les paraules (Premi Llorenç Villalonga de Novel·la), entre altres novel·les. També és autor dels reculls de contes Ampolles mig buides i Tot el que et vull dir, i de la novel·la juvenil Premonicions.
Ramon Térmens és de Bellmunt de Segarra (Lleida). És Llicenciat en Filosofia a la Universitat de Barcelona. Ha estudiat direcció cinematogràfica al Centre D’Estudis Cinematogràfics de Catalunya. Va debutar com coguionista i codirector amb Joves (2005), premiada amb 3 premis Ciutat de Barcelona (els antics Gaudi). Va treballar a Los Ángeles com a guionista per encàrrec fins signar la seva primera pel·lícula en solitari Negro Buenos Aires (2009) amb què va obtenir dues nominacions als Premis Gaudí. També va ser guionista de Trash, de Carles Torras. L’any 2011 coescriu, dirigeix, produeix i distribueix Catalunya über alles!, amb la productora pròpia Segarra Films, amb què va obtenir 3 premis al Festival de Málaga i va guanyar la San Sebastián Film Comission a la millor pel·lícula de temàtica social de l’any, cinc nominacions als Premis Gaudí, i va guanyar el premi a la millor actriu secundària per la interpretació de Vicky Peña. Va produir Jordi Dauder, la revolución pendiente (2012) amb què va guanyar el premi Gaudí a Millor Documental i va ser nominada per la seva banda sonora, de Lluís Llach. L’any 2016 estrena El mal que hacen los hombres, un narco-thriller ambientat en la frontera de México i EE.UU., rodat en anglès a Martorelles (Barcelona). La pel·lícula es va presentar al Festival des Films du Monde de Montreal i va participar en festival arreu del món: Chicago, Helsinki, Polònia, Shangai, entre altres. L’any 2020 estrena La Dona Il·legal, premi del públic del Festival Internacional de Cinema en Català, premi millor pel·lícula de Somcinema i dues nominacions als Goya: millor pel·lícula i millor actor secundari. Enguany, 2024, estrena la pel·lícula Societat Negra, amb guió adaptat de la novel·la homònima d’Andreu Martín.
