Autors 2023
Nascuda a Valls, és escriptora i professora de Teoria de la Literatura a la Universitat Rovira i Virgili. Ha obtingut diversos premis, entre ells el Víctor Català de narrativa i el Sant Joan de novel·la. D’entre les més de cinquanta obres publicades, en destaquen El verí (Cossetània), La maleta sarda, El Gorg Negre i El pou dels maquis (Cossetània), La filla esborrada (Capital Books) i la nissaga de la inspectora Mina Fuster (Llibres del Delicte). A banda, és la degana de la Institució de les Lletres Catalanes i ha estat condecorada amb la Creu de Sant Jordi.
Enguany, l’any 2022, l’Ajuntament de Creixell ha convocat el premi de novel·la criminal inèdita en català amb el seu nom: PREMI MARGARIDA ARITZETA-VILA DE CREIXELL.
Professor de llengua i literatura catalanes i codirector del Congrés de Novel·la i Cinema
Negre de la Universitat de Salamanca. Part de la seva activitat investigadora se centra en l’estudi del gènere negre i policíac en llengua catalana i castellana. És l’autor de Rafael Tasis, novel·lista policíac (2015); Jaume Fuster, gènere negre sense límits (2018); Escrits policíacs (2020), i coautor de Catalana i criminal (2006), La cua de palla: retrat en groc i negre (2011), Continuarà…: sagas literarias en el género negro y policiaco español
(2017), Trets per totes bandes, l’època clàssica de la novel·la negra i policíaca. Volum
I. (2019) i Trets per totes bandes, l’època contemporània de la novel·la negra i policíaca. Volum II. (2021)
Raquel Gámez-Serrano va néixer a Barcelona. És Graduada en Educació Social a la Universitat Oberta de Catalunya, Graduada en estudis immobiliaris i de la construcció a la Facultat d’Econòmiques de Barcelona i és Tècnica especialista en relacions públiques i administració.
Ha publicat, entre altres llibres, A la seva pell (2016, Llibres del Delicte), novel·la finalista del Premi Tuber Melanosporum del Festival Morella Negra, l’assaig Els CIE o la il·legalitat institucional (2017, Llibres del Delicte) i No diguis res (2018, Llibres del Delicte), premi Millor novel·la negra València Negra i traduïda al castellà No digas nada (2019, Delito Libros). És l’autora del relat Assassinat de cambra, amb què inaugura la sèrie “Crims artístics” del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Amb el conte En nom de Cecília guanya el primer premi de prosa del IX Concurs Literari Esteve Albert (2018). També ha participat en diferents antologies de relats com Barcelona. Viatge a la perifèria criminal (2017, Editorial Alrevés, col·lecció Crims.cat), Delinqüents (2020, Llibres del Delicte) i La cervesa de la Highsmith (2020, Pagès Editors).
(Barcelona, 1953) És impressor, editor i llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Després d’aprendre els oficis vinculats a les arts gràfiques en la impremta familiar, va treballar quinze anys com a responsable d’edicions de l’Ajuntament de Barcelona i, des de l’any 2000, ha codirigit l’Editorial Meteora amb Maria Dolors Sàrries. Ha traduït al català obres de Virginia Woolf, Ray Bradbury, Joan Aiken, Hugh Scott, Katherine Anne Porter i David H. Rosenthal, a més d’un gran nombre de pel·lícules i sèries per a Televisió de Catalunya. Com a autor, ha publicat l’assaig historicoartístic La Casa de la Ciutat. Un itinerari i dos llibres de relats: L’home de les cadires i La Negreta i altres veus emmudides. L’assassí del Tirant és la seva primera novel·la.
Nascut a Palma, l’any, 1976. És periodista, escriptor, traductor i agitador cultural. Llicenciat en Humanitats a la UPF i Màster d’Història del Món per la mateixa universitat. Sobreviu gràcies a la literatura des del 2015. Col·labora regularment a la secció de llibres de Vilaweb i al diari Última Hora. Ha publicat una quarantena de llibre de tots els gènere literaris excepte teatre. Guanyador de diferents premis, amb la novel·la L’Imperi dels Lleons (Editorial Alreves, col·lecció crims.cat) guanya el premi Millor Novel·la Negra de València Negra 2017.
Xulio Ricardo Trigo va néixer a Betanzos, La Coruña, al 1959. És escriptor i fotògraf. Dins el gènere negre ha publicat dos títols, La mort salobre i L’objectiu del crim. A més a més, és autor de més d’una dotzena de novel·les, entre les quals destaquen Després de l’oblit. Els secrets de la reina, El somni de Tàrraco o La noia de la Resistència. Ha guanyat premis com l’Ausiàs March, el Maria Mercè Marçal o el Nèstor Luján, entre d’altres. Col·laborador habitual dels mitjans, han vist la llum textos i fotografies seves a El Temps, Diari de Barcelona, Avui, Serra d’Or, L’illa dels llibres o La Vanguardia. També ha publicat poesia, com a autor i com a traductor.
Com a fotògraf, treballa sobretot en blanc i negre, molt especialment retrat o relacionant literatura i fotografia. En aquest camp ha fet exposicions individuals a Barcelona, Saragossa, Sitges, Tarragona, Reus, Tortosa i un llarg etcètera. Viu a Tarragona.
(1975), nascut a Uta, província de Càller (Sardenya). Entre els seus títols destaquen Diavoli di Nuraiò, Sardinia Blues, L’amore a Londra é un altri luoghi, Il coure dei briganti, Nuraghe Beach i la sèrie protagonitzada pel carabiniere Martino Crissanti, que ja coneixem de la seva investigació a Pluja Negra (crims.cat n.4). Els seus llibres són un viu retrat de l’illa de Sardenya, una terra tan meravellosa com complicada. Actualment viu a Roma, on treballa per a la televisió i els diaris. Dirigeix, amb l’escriptora Paola Soriga, el festival literari Sulla Terra Leggeri.
És llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica, professora, investigadora, traductora i crítica literària i de cinema. Pel que fa a la ficció, ha publicat tres novel·les: La dona de gris (2014), El somriure de Darwin (2017) —ambdues traduïdes a altres llengües— i Els dits dels arbres (2020). També és autora del volum de narrativa breu Contes per a les nits de lluna plena (2018). Els seus relats han aparegut en diverses revistes (en paper i digitals) i en nombroses antologies i reculls col·lectius. L’any 2018 va ser designada per la Generalitat de Catalunya com a Comissària de l’Any Pedrolo i en l’actualitat és la directora del festival Tiana Negra.
Ha estudiat Imatge i So i Integració Social, Investigació Privada i Psicologia. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació exercint de crítica musical, redactora d’esports i locutora de ràdios. Ha publicat les novel·les: La casa roja, premi Ciutat de Sant Adrià 2005; La puta que leía a Jack Kerouac; Curvas peligrosas; Contra las cuerdas, finalista a la millor novel·la de València Negra 2013; Cuentas pendientes, guanyadora del premi a la millor novel·la negra de Cubelles Noir 2016 i finalista a la millor novel·la de Tenerife Noir 2016, Salamanca Negra 2016 i premis Novelpol 2016; Males decisions/Malas decisions, guanyadora del premi a la millor novel·la negra de Cubelles Noir en català 2018; La reina del punk i Los miércoles salvajes, finalista de Salamanca Negra 2019. Amb Las lágrimas del Caimán, la seva darrera novel·la ha guanyat el III Premi Auguste Dupin.
També ha participat en diverses antologies i és autora de diverses peces de teatre breu.
(Palma, 1954) mestra i pedagoga fins a la jubilació com a orientadora a la presó de Palma. Lectora de novel·la negra des de molt jove, un dia es decidí i es posà a escrure allò que sempre havia considerat tan difícil i comprovà que també ho podia fer. Des de llavors ha publicat Lluna negra amb J.M.Vidal-Illanes i Pere Morey, la seva primera incursió en el món de l’escriptura de gènere negre. Amb Llibres del Delicte ha publicat Massa mares per a un fill, que va ser finalista al premi Tuber Melanosporum de Morella negra, Caliu sota les cendres, que va ser finalista al premi Cubelles Noir a la millor novel·la en català escrita per un dona, i participà amb un relat curt al recull Delinqüents.
(Figueres, 1958-2013) doctor en Història, va compaginar la seva tasca professional com a sotsinspector de la Guàrdia Urbana amb la recerca, la docència universitària i els estudis d’especialització. Autor de nombrosos llibres d’història i de divulgació, també va conrear la novel·la de gènere negre en català, de la qual és un dels referents, amb títols com Abans del silenci (Pagès Editors, 2009), guanyadora del Premi Ferran Canyameres. Dins de la col·lecció “crims.cat” destaquen els títols Torn de nit (2012), Remor de serps (2013), Ginesta per als morts (2015) i, ara, Quan la nit mata al dia.
Escriptora i traductora.
Col·laboradora del Diari de Mallorca i d’El Correo Catalán, començà la seva trajectòria narrativa amb novel·les centrades a Mallorca i molt influïdes per les rondalles populars mallorquines: Cròniques d’un mig estiu (1970), Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà (1972) i El vaixell d’Iràs i no Tornaràs (1976). Amb Punt d’arròs (1978), introduí elements de reflexió feminista que es desenvolupen en dues de les seves novel·les majors, Joana E. (1992, premi Prudenci Bertrana 1991), on empra la tècnica documental i presenta una biografia reivindicativa i apassionada d’un personatge real a la Mallorca de mitjan segle XX, i Amor de cans (1995, premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga 1994), que mostra el món tancat de les dones d’una mateixa família.
Publicà, també, reculls de narracions: Coordenades espai temps per guardar-hi les ensaïmades (1975), Figues d’un altre paner (1979) i Tríptics (1989). Amb les novel·les Estudi en lila (1986), Antípodes i El sol que fa l’ànec (1994), conreà la literatura de gènere policíac amb la creació de la primera detectiva catalana, Lònia Guiu, novel·les que han estat traduïdes al castellà, l’anglès, el francès, el portuguès, el neerlandès i l’alemany. Amb Crineres de foc (1985), revisada el 2002, amplià el registre cap a mons èpics i mitològics de base tolkiana. A Tallats de lluna (2000), hi ha una transposició en els personatges principals d’alguns fets que marcaren la seva biografia última. El 2007 reprengué l’obra narrativa amb Colors de mar.
Escriví guions televisius, com Muller qui cerca espill (1980) i Vegetal (1981), i també teatre, Negroni de Ginebra (1993). En col·laboració amb T. Catany publicà el volum Les illes (1975) i conreà la literatura infantil: Margalida perla fina (1985) i El Pacaticú (1988). Traductora al català de V. Woolf, N. Ginzburg, I. Calvino, J. Verne, R.L. Stevenson, M. Twain, H. Melville, amb Moby Dick guanyà el premi de traducció de la Generalitat de Catalunya 1985. Participà en el col·lectiu Ofèlia Dracs i fou degana de la Institució de les Lletres Catalanes (2001-04).
Entre altres guardons, rebé els premis Trajectòria (2001), Ramon Llull del Govern Balear (2003), Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (2004), la Creu de Sant Jordi (2007) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2016). El 2008 cedí a la Biblioteca de Catalunya el fons de Jaume Fuster, amb qui estigué casada des del 1969.
Vilassar de Mar, 1973. Doctor en dret. Advocat, escriptor i professor associat de la UAB. És autor d’assaig i ficció. Ha publicat Notes d’un viatge a l’infern (Cossetània, 2007), amb el qual va guanyar el Premi Vila Ametlla de Mar; Absolut taronja (Columna, 2009), Premi Fiter i Rossell; Una novel·la pulp (Llibres del Delicte, 2014); Generació gintònic (Cossetània, 2015); Revival (Cossetània, 2018), i Ella (llibres del Delicte, 2019). En el camp de l’assaig destaquen els títols Política-ficció. L’anàlisi política a través de les sèries de televisió (UOC, 2019) i Lawfare: l’estratègia de repressió contra l’independentisme català (Voliana, 2021). Amb Breu enciclopèdia del crim va quedar finalista del Premi Ferran Canyameres 2021.
Cassà de la Selva, 1977. És l’autor de cinc novel·les i d’un grapat de contes i articles a diferents mitjans. El 2010 va debutar en el camp de la novel·la amb Manual de supervivència (Premi de Montflorit de novel·la). L’any 2015 va publicar Nits de Matapobres (2015), l’any 2018 Lèmmings (Llibres del Delicte), l’any 2021 De sobte pensa en mi (Llibres del Delicte). També ha traduït diversos llibres.
Pere Figueras i Vigara (Terrassa, 1963). Llicenciat en Història de l’Art. Ha estat documentalista i membre del patronat de l’Arxiu Tobella de fotografia. Autor de diverses obres sobre història gràfica publicades per diferents entitats. Membre fundador del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa i de la revista Terme. Periodista i membre de l’Associació Professional d’Informadors. Deixà el periodisme per dedicar-se a la publicitat. Com a publicista ha estat director de producció comercial de UPN i de Radio Club 25, director d’art i director creatiu de diferents agències.
Nascuda al Turó de la Peira de Barcelona, Fernández sabia que volia ser escriptora des de ben petita. El seu pare treballava al magatzem de l’editorial Joventut i mai no van faltar llibres a casa seva. Es va llicenciar en Psicologia Clínica i, malgrat que no n’ha exercit mai, els coneixements adquirits es reflecteixen a les seves obres. També és llicenciada en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i des de fa molts anys treballa com a professora d’Educació Secundària a un institut de Sant Feliu de Llobregat.
La seva producció literària és molt diversa, però la novel·la negra i de gènere detectivesc ocupen un lloc principal. A la seva trajectòria cal destacar la col·laboració amb Judith Pujadó; juntes han publicat Planeta ESO i l’obra satírica 30, 40, a edad amarga. També ha treballat amb Pablo Bonell Goytisolo; junts han escrit i publicat sis novel·les entre les quals destaca la trilogia de gènere policíac protagonitzada pel sotsinspector Santiago Escalona (Las cosas de la muerte, Mala sangre i Un mal dia per morir) o la novel·la històrica La mirada infinita. També ha escrit, en col·laboració amb Júlia Tardà, La jornada interminable. La novel·la negra ocupa un lloc privilegiat dins de la producció en solitari; n’ha escrit molta i de qualitat.
Andreu González Castro ha publicat diversos reculls de poemes: Currículum vítae (Ayto. de Madrid, 2002), Retablo de Nueva York (Universidad de Sevilla, 2004), Obra Nueva (Arabuleila, 2004), Epigrames del Mas d’en Gall (Tarafa, 2007), Maniobras diversivas (Fundación Miguel Hernández, 2008), Apuntes para un atlas (Hiperión, 2015) i Epigrames de Telobis (Meteora, 2017).
També ha tret al mercat el llibre de contes Safata d’entrada (IEI, 2009) i ha coordinat en col·laboració amb Iván Sánchez Moreno La palabra justa. Homenaje a José Carol (Dux, 2009). Juntament amb Armando Luigi Castañeda ha escrit 100 motius per ser del Barça i no ser del Madrid (Cossetània, 2010/Lectio, 2012). Ja en solitari, és autor de 100 moments estel·lars del Barça (Cossetània/Lectio, 2011), 365 acudits per a culers (Cossetània, 2013) i 365 acudits per a indepes (Cossetània, 2015)
Ha escrit tres novel·les amb Ramon Gasch: amb la primera, Bon cop de falç! (Columna, 2011/labtuxaca, 2013), van rebre el premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica. Defensors de la terra (Columna, 2013/labutxaca, 2014) i La venjança dels almogàvers (Columna, 2015) són els altres dos títols escrits a quatre mans.
La seva darrera publicació fins a la data és Manual d’autoajuda per a catalanoparlants (Cossetània, 2019).
Col·labora o ha col·laborat a les revistes El Ciervo i L’Informador de Martorell, així com al diari El Matí Digital i a La Xarxa Ràdio.
Xavier Gual Vadillo (Barcelona, 1 d’octubre de 1973) és un escriptor i periodista català. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, exerceix de professor de Secundària a l’Institut Ferran Casablancas, de Sabadell. Escriu regularment als diaris Avui, Ara i a l’emissora RAC1.
Va néixer a Sant Andreu de Palomar. Des de l’any 1990 fins al 2003 va viure a Barberà del Vallès i, des de llavors, a Sabadell. És llicenciat en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Ha treballat fent tasques periodístiques al Maresme i com a professor de secundària al Vallès.
Ha publicat el recull de contes Delirium tremens (Premi Mercè Rodoreda, 2000). Amb la novel·la Els Tripulants va guanyar el mateix any el Premi Ribera d’Ebre de narrativa. No va ser fins al 2006 que va veure la llum una de les seves novel·les més atrevides i trencadores: Ketchup (Columna). Aquesta novel·la també ha estat traduïda al francès (2008) i a l’italià (2009). Un any després Gual guanya el premi Pere Quart d’humor i sàtira amb el seu segon recull de narracions titulat Estem en contra (La Campana, 2007). L’any 2010 publica la novel·la curta El gat que va perdre els bigotis (PAM). El 2013 publica El mediador (finalista al premi Joaquim Ruyra) i Els fantasmes de Dalí (Columna). L’any 2014 veu la llum la seva primera novel·la de gènere negre amb Off the record on una jove periodista es complica la vida quan comença a descobrir un corrupte entramat polític que afecta la vida d’un poble costaner. Les seves darreres obres són: La noia de la caravana (2017), Copacabana (2020) i El gran baríton (2021) i Atrapats (2021).
Lluís-Anton Baulenas i Setó (Barcelona, 21 de setembre de 1958) és escriptor, traductor i crític literari.
Abans d’exercir d’escriptor, havia fet de mestre a l’escola privada i en instituts de secundària. Després abandona aquestes feines secundàries i consagra tot el seu temps a l’escriptura. Els seus inicis literaris es deuen al teatre, camp en el qual va fer d’actor, director i autor. Tanmateix, el reconeixement públic li arriba, sobretot, de la tasca com a novel·lista. Ha guanyat els premis més importants de la literatura catalana i ha estat traduït a diverses llengües. Com a traductor ell mateix, ha adaptat al català textos de Marguerite Yourcenar, Eugène Labiche, William Gibson, Eugene O’Neill, Jean Cocteau, Albert Camus i Boris Vian. El director Ventura Pons va transformar Amor idiota en una pel·lícula d’èxit.
Maria Carme Roca (Barcelona, 21 de novembre de 1955) és una historiadora i filòloga catalana, des de l’any 1997 es dedica professionalment a l’escriptura. D’ençà d’aleshores ha publicat més d’una quarantena de llibres, molts dels quals adreçats al públic infantil i juvenil. Per la seva trajectòria ha rebut diversos premis com el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica per Intrigues de palau (2006), el Barcanova de literatura infantil i juvenil per Akanuu, l’arquer persa (2005) o el Lola Anglada de contes per a infants pel recull On s’amaga la por (2002).
A banda d’escriure, forma part del programa “Itineraris de lectura” de la ILC. És membre del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil com a representant de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i també jurat de premis literaris com el Néstor Lujan de novel·la històrica o el Ciutat de Badalona de narrativa juvenil. Col·labora regularment amb la revista educativa Escola Catalana.
Paraula de Mixa (Barcelona, 25 d’agost de 1998) o Mixa, pseudònim d’Anna Pardos i Ripoll, és una booktuber i bloguera literària catalana. Pertany a l’Associació de Professionals de les Activitats de Dinamització Lectora de Catalunya i presideix l’Associació de Joves Lectors Catalans. També fa de reportera i dinamitzadora cultural participant en festivals literaris i moderant clubs de lectura, taules rodones, tallers i col·loquis.[5][6] En la mateixa línia, col·labora en emissores de ràdio —com ara RNE4, Ràdio Sant Boi, Ràdio Castelldefels i fins i tot Helen Doron Radio —i el 2020 va fer-ho al programa Tot es mou de TV3 amb una secció literària.
El 2016, després d’obrir el blog, va decidir participar en el concurs de recomanacions de llibres #Recomanollegir a YouTube organitzat pel Què Llegeixes i a partir d’això es va engrescar a penjar-hi més vídeos del tema.
També produeix cròniques i articles sobre fires, festivals, obres de teatre, música, concerts, concursos i altres esdeveniments culturals contemporanis.
Avui, es dedica professionalment a l’àmbit cultural en tant que autònoma. Amb tot, està llicenciada com a professora d’anglès i ocasionalment fa substitucions.
El febrer del 2023, va rebre la menció com a projecte individual en la categoria de català dels premis a joves difusors del català i l’occità atorgats per l’Euroregió Pirineus Mediterrània.
Comunicadora cultural. Vinculada des de sempre al món de la Cultura, especialment pel que fa a la literatura. Directora i presentadora dels programes radiofònics El Calaix, des d’Ona La Torre per a La Xarxa; i T de Cultura a Tarragona Ràdio; i del programa De la mà de la cultura al canal de youtube de RepublicaTV. Trobareu les seves ressenyes literàries al blog brisafacultura, i els articles de premsa al blog elcalaix1. L’any 2022 va presentar el programa televisiu de ciència Erramésde a Terramar Tv. Col·labora setmanalment amb el projecte DOVinsdelaterra a instagram proposant una lectura vinculada a un vi o un celler. Presenta llibres i actes culturals. Organitza i gestiona rutes literàries i exposicions.
Forma part de l’equip de la ficció sonora El somni de la ciutat com a productora executiva i encarregada del càsting de veus, que ha estat finalista als Premis Sonor 2023.
És l’autora del blog cultural Brisa fa Cultura.
Pau Vidal Gavilán (Barcelona, 21 de novembre de 1967) és un filòleg, traductor i escriptor català. Se’l coneix sobretot pel fet de ser traductor de l’escriptor sicilià Andrea Camilleri.
Es va llicenciar en Filologia de Llengua Catalana a la UAB. Guanyà el premi Documenta 2002 amb la seva primera obra, Homeless. Amb Aigua Bruta, va rebre el premi de Literatura Científica el 2006, amb Fronts oberts el premi Marian Vayreda de prosa narrativa l’any 2011 i el 2015 va obtenir el premi d’assaig de la Fundació Josep Irla pel seu Manual del procés.
També ha escrit nombrosos llibres sobre la situació del català a Catalunya, com Catanyol.es (2012), El bilingüisme mata (2015), Corregir mata (2020), o Nivell Ç (2021). Al 2022 publica L’enxandallament del món.
Pel que fa a la seva dedicació com a traductor, ha traduït clàssics com El gattopardo, de Tomasi di Lampedusa, o Els virreis, de Federico De Roberto, un gran nombre de traduccions d’Andrea Camilleri –en particular, del cicle del comissari Montalbano–, també ha traduït llibres d’Antonio Tabucchi, Roberto Saviano i Erri De Luca. Va rebre el premi Jaume Vidal Alcover de traducció 2011-2012 per la traducció de l’obra I viceré de Federico de Roberto.
Es dedica també a l’enigmística i ha editat diversos llibres sobre aquesta temàtica amb Màrius Serra. D’ençà del juny del 1992, es fa càrrec dels mots encreuats de l’edició catalana del diari El País. El gener del 2017 va començar a publicar també uns encreuats diaris al digital El Nacional, per la qual cosa és el primer enigmista digital en català. Va ser presentador, amb l’Elisenda Roca, del programa de televisió de BTV Joc de paraules entre 2004 i 2005, abans de treballar com a guionista de Tot B, un altre joc del canal municipal televisiu barceloní, durant uns quants mesos entre 2005 i 2006.
Ha sigut responsable de les seccions de llengua de diversos programes, com ara El matí de Catalunya Ràdio, o El Cafè de la República, de Joan Barril, a la mateixa emissora. També ha participat al programa El llenguado de TV3 (2019) com a assessor lingüista i fent la secció “El consultori del filòleg”, a la secció de “La cobertura” de La transmissió d’en Torquemada (Latdt) de Catalunya Ràdio (2020), i al programa Fet a Mida de La Xarxa de Televisions Locals. Escriu un article setmanal a Vilaweb sobre la llengua catalana.
(Tarragona, 1972). És bibliotecària i narradora. És una apassionada de la novel·la negra i de terror i va començar escrivint relats curts, alguns dels quals els podeu llegir al seu web. L’any 2015 va guanyar el primer premi del concurs Pratdip Llegendari amb el conte Llop busca caputxeta i, el mateix any, també va resultar premiat el seu relat El missatge. Tots dos estan publicats en els reculls Llegendaris i Bibliorelats. Posteriorment va publica dos volums de Les aventures d’en Nic amb Veus Públiques. Aquests llibres expliquen les peripècies del ruc Nic per diverses zones de Catalunya i estan basats en el viatge real del cambrilenc Jordi Moretó. El gener de 2022 va publicar Història d’un llapis, un llibre il·lustrat per la seva parell, el Carles Gil, i editat per Badibi-bú.
És bibliotecària i treballa en el món de les biblioteques des de l’any 2000, encara que també va estudiar quatre anys de filologia clàssica que, suposa, acabarà algun dia. Gran part d’aquest temps ha treballat a biblioteques de l’Hospitalet, primer com a Tècnica Auxiliar i ara, des del novembre del 2020, fa de directora a la biblioteca la Bòbila, que té un fons especialitzat en gènere negre i policíac. Actualment, està interessada a aprofundir en el coneixement i difusió d’aquest gènere i el seu valor social.