Autors 2022
Nascuda a Valls, és escriptora i professora de Teoria de la Literatura a la Universitat Rovira i Virgili. Ha obtingut diversos premis, entre ells el Víctor Català de narrativa i el Sant Joan de novel·la. D’entre les més de cinquanta obres publicades, en destaquen El verí (Cossetània), La maleta sarda, El Gorg Negre i El pou dels maquis (Cossetània), La filla esborrada (Capital Books) i la nissaga de la inspectora Mina Fuster (Llibres del Delicte). A banda, és la degana de la Institució de les Lletres Catalanes i ha estat condecorada amb la Creu de Sant Jordi.
Enguany, l’any 2022, l’Ajuntament de Creixell ha convocat el premi de novel·la criminal inèdita en català amb el seu nom: PREMI MARGARIDA ARITZETA-VILA DE CREIXELL.
Professor de llengua i literatura catalanes i codirector del Congrés de Novel·la i Cinema
Negre de la Universitat de Salamanca. Part de la seva activitat investigadora se centra en l’estudi del gènere negre i policíac en llengua catalana i castellana. És l’autor de Rafael Tasis, novel·lista policíac (2015); Jaume Fuster, gènere negre sense límits (2018); Escrits policíacs (2020), i coautor de Catalana i criminal (2006), La cua de palla: retrat en groc i negre (2011), Continuarà…: sagas literarias en el género negro y policiaco español
(2017), Trets per totes bandes, l’època clàssica de la novel·la negra i policíaca. Volum
I. (2019) i Trets per totes bandes, l’època contemporània de la novel·la negra i policíaca. Volum II. (2021)
Raquel Gámez-Serrano va néixer a Barcelona. És Graduada en Educació Social a la Universitat Oberta de Catalunya, Graduada en estudis immobiliaris i de la construcció a la Facultat d’Econòmiques de Barcelona i és Tècnica especialista en relacions públiques i administració.
Ha publicat, entre altres llibres, A la seva pell (2016, Llibres del Delicte), novel·la finalista del Premi Tuber Melanosporum del Festival Morella Negra, l’assaig Els CIE o la il·legalitat institucional (2017, Llibres del Delicte) i No diguis res (2018, Llibres del Delicte), premi Millor novel·la negra València Negra i traduïda al castellà No digas nada (2019, Delito Libros). És l’autora del relat Assassinat de cambra, amb què inaugura la sèrie “Crims artístics” del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Amb el conte En nom de Cecília guanya el primer premi de prosa del IX Concurs Literari Esteve Albert (2018). També ha participat en diferents antologies de relats com Barcelona. Viatge a la perifèria criminal (2017, Editorial Alrevés, col·lecció Crims.cat), Delinqüents (2020, Llibres del Delicte) i La cervesa de la Highsmith (2020, Pagès Editors).
(Barcelona, 1974) però des de fa més de deu anys viu a València. És periodista. Ha contribuït a la creació de la Directa i de l’Observatori Crític dels Mitjans Mèdia.cat. Ha fet de corresponsal a Bolívia i a Sudàfrica, i ha publicat en mitjans de comunicació com El Periódico, Gara, Berria i Público. És autor de Insubmissió! Quan joves desarmats van derrotar un exèrcit.
(Vila-real, 1976) és doctor en Biologia, dibuixant i escriptor. Manté una producció regular en narrativa de ficció. Les últimes novel·les publicades són La ciutat aèria (2020), Llibre de morts (Premi Ciutat d’Elx 2020) i Una íntima teràpia (2021).
Amb Napalm, els dos autors van ser finalistes del Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira i van guanyar el Premi València Negra.
Ciutat de Mallorca 1953. Llicenciat en dret, ha publicat i participat en diverses obres al voltant de la justícia i de l’educació especialitzada de disciplines a les quals ha dedicat la seva vida professional. Cantant i compositor també, ha escrit en vers quotidianament des de ben jove. Aquesta és la seva primera novel·la on s’endinsa en el món de les presons, tema no gens desconegut per a ell, i en les xarxes de prostitució i blanqueig de capital que munden les ciutats de la costa. Tot i que ha desenvolupat la seva vida a Barcelona, té ben arrelada la idiosincràsia illenca i no ha deixat mai de tornar periòdicament a Mallorca i al seu poble, Santanyí.
Nascut a L’Espluga de Francolí, 1946) es considera a si mateix un autodidacte. Ha viscut a Reus i al Prat de Llobregat, on va fer de llibreter compaginant aquesta professió amb una intensa activitat política i ecologista. D’aquesta època en surten tres llibres d’assaig divulgatius: Visca la terra, Barcelona 92, Com desfer Catalunya i Energia i Societat. Aquesta darrera obra va guanyar, a València, un primer premi de monografies per a l’ensenyament. Posteriorment va reballar en gestió cultural i administrativa relacionada amb la premsa en català. Més recentment ha començat a escriure ficció criminal (negra i policíaca). El resultat són les següents novel·les: La taca negra (2007) guanyadora del Premi Joan Arús, El vi fa sang (2010), Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014), Procés enverinat (2016), Els crims del convent (2017) i Si saps caure, t’alçaràs (2020). També és autor de diverses narracions curtes publicades en obres col·lectives, una d’aquestes és a Assassins del Camp.
Nascuda a Barcelona, l’any 1969. De formació tècnica descobreix la seva vocació literària després d’uns anys vivint al Marroc. El 2012, instal·lada ja a Arnes (Terra Alta), queda finalista del premi Ferran Canyameres de novel·la de misteri 2012 amb Cap llàgrima sobre la tomba. Així comença la saga protagonitzada per l’Elíades Bel i que continuarà amb Cendra. Ha publicat també el poemari ÀNIMAlari i ha col·laborat en els reculls de relats Shazam i altres narracions, Barcelona, viatge a la perifèria criminal, Assassins de l’Ebre i Croquis d’un nu pintoresc i altres narracions.
És coordinadora del club de lectura de narrativa de la Biblioteca de Gandesa i publica apunts de lectures al blog A recer d’un baobab.
És llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Filologia Hispànica per la UNED. Va treballar com a periodista i va ser membre fundador de la revista lleidatana La Boira (1979). Va canviar el periodisme per la docència i ha dedicat la seva labor professional al món de l’ensenyament com a professora de llengua i literatura. El 2006 va creat el blog de ressenyes literàries “Llibres llegits i per llegir”. L’any 2014 publica la primera novel·la de la sèrie Anna Grimm, La sergent Anna Grimm, i el 2015 apareix El misteri del bressol buit. La traducció en castellà de la primera novel·la, Anna Grimm, investigadora criminal (2016), suposa el salt del personatge a altres països de parla castellana. L’any 2018 publica el tercer llibre, Anna Grimm, memòria mortal, i el 2020, Dues dones, una novel·la realista ambientada en els anys de la Guerra Civil i postguerra a la ciutat de Lleida i que ha rebut el Premi Llibreria Caselles 2021. Ha participat en el recull de contes La cervesa de la Highsmith (2021). Ha publicat contes en altres antologies i, des de l’any 2016, forma part de la coordinació del festival de novel·la negra de Lleida el Segre de Negre, que organitza Pagès Editors.
Nascuda a Barcelona, l’any 1976. És il·lustradora, pintora i escriptora en constant recerca i evolució. Després d’una llarga carrera com a dissenyadora de moda, decideix dedicar-se en exclusiva a la il·lustració i a la pintura. El 2020 escriu el seu primer poemari A boca de fosc (Editorial Fonoll), No en cap altre lloc (Llibres del Delicte) és la seva primera novel·la coescrita amb Maiol de Gràcia. A la tardor d’enguany, publicarà la novel·la Endins (Pagès Editors).
Nascut a Barcelona, l’any 1972. És llicenciat en filologia anglesa i professor de secundària. Amant de la revisió exhaustiva i de l’experimentació creativa, ha dedicat anys a polir La peixera (Edicions del Periscopi), obra amb què es va estrenar com a novel·lista, i Projecte Tothom (Més Llibres), la seva segona novel·la.
Nascut a Cardona, l’any 1971. És escriptor, guionista i actor. Lligat des de ben jove al teatre, és l’autor d’una vintena d’obres de tots els gèneres. Va debutar al món de la narrativa l’any 2011 amb L’infern d’alabastre, i després van venir altres títols com L’Aleman (2013), La lluna de Praga (2014) i Bandera negra (2014).
Nascut a Palma, l’any, 1976. És periodista, escriptor, traductor i agitador cultural. Llicenciat en Humanitats a la UPF i Màster d’Història del Món per la mateixa universitat. Sobreviu gràcies a la literatura des del 2015. Col·labora regularment a la secció de llibres de Vilaweb i al diari Última Hora. Ha publicat una quarantena de llibre de tots els gènere literaris excepte teatre. Guanyador de diferents premis, amb la novel·la L’Imperi dels Lleons (Editorial Alreves, col·lecció crims.cat) guanya el premi Millor Novel·la Negra de València Negra 2017.
Xulio Ricardo Trigo va néixer a Betanzos, La Coruña, al 1959. És escriptor i fotògraf. Dins el gènere negre ha publicat dos títols, La mort salobre i L’objectiu del crim. A més a més, és autor de més d’una dotzena de novel·les, entre les quals destaquen Després de l’oblit. Els secrets de la reina, El somni de Tàrraco o La noia de la Resistència. Ha guanyat premis com l’Ausiàs March, el Maria Mercè Marçal o el Nèstor Luján, entre d’altres. Col·laborador habitual dels mitjans, han vist la llum textos i fotografies seves a El Temps, Diari de Barcelona, Avui, Serra d’Or, L’illa dels llibres o La Vanguardia. També ha publicat poesia, com a autor i com a traductor.
Com a fotògraf, treballa sobretot en blanc i negre, molt especialment retrat o relacionant literatura i fotografia. En aquest camp ha fet exposicions individuals a Barcelona, Saragossa, Sitges, Tarragona, Reus, Tortosa i un llarg etcètera. Viu a Tarragona.
És un dels autors més interessants de la literatura andorrana. Es va llicenciar en Humanitats a la Universitat Autònoma de Barcelona amb premi extraordinari, i és Màster en Gestió Cultural. Col·labora amb diversos mitjans andorrans, és membre de la Comissió Nacional Andorrana per a Unesco i membre fundador del Col·lectiu Portella. Per damunt de tot, però, és un narrador de primer nivell, ha estat premiat i celebrat especialment com a contista i avui, amb aquesta crònica, Morts, qui us ha mort? queda batejat com un autor de no-ficció capaç de transportar-nos allà on vulgui.
Va néixer a Barcelona i viu a l’Horta Sud, prop de València. Treballa de llibretera i col·labora en diversos mitjans (Vilaweb, El Temps). Ha publicat, entre d’altres, els llibres Cartes de la presó (1990), L’Ovidi (2002), El banquer (2013) o Secundaris (2018). Amb AZ (2009) va guanyar el premi Ciutat d’Elx i el de la Crítica dels Escriptors Valencians, i amb Tota la veritat (2016), el Crims de Tinta.
Nascut a Vila-sana, Pla d’Urgell, al 1963. És periodista, productor, director guionista i escriptor. Es va iniciar al periodisme al diari Segre i el 1990 va entrar a TV3, on va ser reporter dels serveis informatius i de 30 minuts.
El seu llibre Tor: tretze cases i tres morts (2005) va ser un veritable fenomen, amb més de 55.000 exemplars venuts, i s’ha convertit en un llibre de referència del periodisme literari. És autor també de Fago. Si et diuen que el teu germà és un assassí (2012), que va rebre el premi Huertas Clavería; Li deien pare (2016), premi Godó de Reporterisme i Assaig Periodístic; Crims. Tot el que llegireu és real (2020); La farmacèutica: 492 dies segrestada (2021) i Crims. Llum a la foscor (2022), entre altres llibres.
L’any 2021 va ser guardonat amb el premi Ondas al Millor Programa de Ràdio i amb el Premi Nacional de Comunicació.
Va néixer a Vilafant, l’any 1978. És periodista i va començar treballant a Ràdio Vilafant. Va iniciar la seva trajectòria professional a Ràdio Girona fent de corresponsal a l’Alt Empordà. Des del 2005 s’especialitzà en la crònica de successos i tribunals. Després passà a treballar a la SER Catalunya des de Barcelona, on és l’encarregada dels assumptes relacionats amb els temes policials i judicials de la capital catalana. Ha col·laborat amb mitjans de comunicació com El Periódico i l’Ara, el Setmanari de l’Alt Empordà i Ràdio Vilafant. El 2021 va deixar la SER per incorporar-se a la productora de Carles Porta i a l’equip de Crims. Actualment n’és la cap de continguts.
El 2014 va rebre el Premi a la Seguretat Viària del Servei Català de Trànsit. El 2016 va rebre la Medalla al Mèrit Policial de l’Ajuntament de Barcelona com a coordinadora de la secció de Societat de la Cadena Ser Catalunya “per la seva professionalitat, el seu rigor i la seva imparcialitat” en les informacions. El 2019 va rebre la medalla de bronze amb distintiu blau dels Mossos d’Esquadra juntament amb la periodista Mayka Navarro. El 2020 va ser reconeguda amb el Premi al millor professional per Ràdio Associació de Catalunya amb els també periodistes de tribunals Benet Íñigo i Maria Núria Revetlle.
Periodista i guionista de televisió nascut a Aspe, Alacant (1985). Va començar la seva vida professional escrivint reportatges a la revista Interviú. Més tard va començar a treballar a la televisió a espais com Callejeros o Salvados. Ha estat guionista de Crims des de la primera temporada, encarregant-se de capítols com Angi, Castell, Piris o el Zelador d’Olot. També ha dirigit la sèrie documental Pajares&Cia per a AtresPlayer.
És llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica, professora, investigadora, traductora i crítica literària i de cinema. Pel que fa a la ficció, ha publicat tres novel·les: La dona de gris (2014), El somriure de Darwin (2017) —ambdues traduïdes a altres llengües— i Els dits dels arbres (2020). També és autora del volum de narrativa breu Contes per a les nits de lluna plena (2018). Els seus relats han aparegut en diverses revistes (en paper i digitals) i en nombroses antologies i reculls col·lectius. L’any 2018 va ser designada per la Generalitat de Catalunya com a Comissària de l’Any Pedrolo i en l’actualitat és la directora del festival Tiana Negra.
Ha estudiat Imatge i So i Integració Social, Investigació Privada i Psicologia. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació exercint de crítica musical, redactora d’esports i locutora de ràdios. Ha publicat les novel·les: La casa roja, premi Ciutat de Sant Adrià 2005; La puta que leía a Jack Kerouac; Curvas peligrosas; Contra las cuerdas, finalista a la millor novel·la de València Negra 2013; Cuentas pendientes, guanyadora del premi a la millor novel·la negra de Cubelles Noir 2016 i finalista a la millor novel·la de Tenerife Noir 2016, Salamanca Negra 2016 i premis Novelpol 2016; Males decisions/Malas decisions, guanyadora del premi a la millor novel·la negra de Cubelles Noir en català 2018; La reina del punk i Los miércoles salvajes, finalista de Salamanca Negra 2019. Amb Las lágrimas del Caimán, la seva darrera novel·la ha guanyat el III Premi Auguste Dupin.
També ha participat en diverses antologies i és autora de diverses peces de teatre breu.
Diplomada en Magisteri per la UB (1980) i Llicenciada en Pedagogia per la URV (1991)
Ha treballat com a mestra d’adults ininterrompudament per la Generalitat de Catalunya des de 1981 fins al 2020.
Ha publicat diversos llibres de narrativa de ficció, entre altres: Dels sols i les llunes. Arola Ed. (2009), Com les soques de les figueres velles. Cossetània Edicions (2017), assaig: Mil Milles. Cossetània Edicions (2022) i contes: Petita Història de Tarragona I. Ed. Mediterrània (2004) i Petita Història de Tarragona II. Ed. Mediterrània (2006). Conte infantil, Contes, relats i un comiat. (2014). També ha participat en diverses antologies de contes com Assassins del Camp. Llibres del delicte (2017) o Imaginar la Tecla. Indústries Gràfiques Gabriel Gibert, S.A (2021). L’obra Memòria de les oblidades (2016) ha estat representada en teatre, en format dansa i en cinema.
Cinema. També és l’autora de cinc
Es tracta d’una col·lecció de cinc publicacions en format CD: Torreforta. Primer nucli de ponent. Museu d’Història de Tarragona (2000), Els nuclis de ponent. Bonavista. Museu d’Història de Tarragona (2001), Els nuclis de ponent. Campclar. Museu d’Història de Tarragona (2003), Els nuclis de ponent. La Floresta, L’Albada, Parc Riuclar. Museu d’Història de Tarragona (2005). Ha obtingut nombrosos premis literaris com el Premi de narrativa Fra Albert Vidal. Montblanc (2016) o el Primer premi de Lletres de dones de relats curts. Homilies d’Organyà (2017).
Jordi Cervera Nogués (Reus, 1959). Periodista, responsable del blog http://blogs.ccma.cat/jordicervera.php, premi Vila de Martorell, Blocs Catalunya i Vila de Lloret. Autor de Serial Chicken, la primera novel·la a Europa escrita a través de Twitter dins la BCNegra 2010.
Ha guanyat premis de periodisme, com el Reus de Comunicació; de poesia, com el Pere Badia de Torredembarra, el Miquel Martí i Pol, de la UAB, o el Benet Ribas-Recvll, de Blanes; de narrativa, com el Pin i Soler, de Tarragona, el Pere Calders, de la UAB, l’Edebé de literatura juvenil per La mort a sis vint-i-cinc (amb 17 edicions i publicada a diversos països), el Ferran Canyameres, de Terrassa, per Mosques, que a més va aconseguir el premi a la Millor novel·la negra en català del grup Brigada 21 i el premi a la Millor novel·la negra en català pels lectors de la llibreria Negra y Criminal.
Ha publicat més de 50 obres, com Menú de degustació, el primer llibre de poemes que s’ha escrit al voltant del restaurant El Bulli, amb pròleg de Ferran Adrià, la distòpia futurista L’enigma Perucho, i Novela negra, un llibre de poemes en castellà a la prestigiosa col·lecció El Bardo de Poesía.
crims.cat, la col·lecció de novel·la criminal en català de l’editorial Alrevés, ha publicat la seva darrera novel·la, Justícia quasi poètica.
Joan Cavallé neix a Alcover, Alt Camp, l’any 1958. Ha escrit, entre altres, les obres de narrativa Les flors verinoses, Rei de mi, Contemplant el monster, Eva i el bosc i El arbres no es podien moure. També ha escrit les obres de teatre L’espiral i Exercici d’auto-fàgia, peça de teatre amb la qual guanya, l’any següent, el premi Salvador Reynaldos, en el marc dels premis Recull de Blanes. Dos anys després obté el premi Josep M. de Sagarra de traducció teatral per la versió de l’obra Fin de partie, de Samuel Beckett.
També ha escrit Senyores i senyors, Entaulats, El telèfon, El concurs, Dinastia Ming: sobre la fràgil estabilitat de la dinastia Ming, Peus descalços sota la lluna d’agost i El cap ple de formigues.
Lurdes Malgrat i Escarp és autora dels llibres de poesia Amat (2005), Terra fonda (2008), Senyals a la costa (2016) i de la novel·la juvenil, El secret de les terres roges (2017). Com a dramaturga ha escrit peces breus i l’obra de teatre Refugiats (2011). En el camp de l’assaig,, ha realitzat els estudis introductòria a Contes d’un filòsof. Contes de glòria i d’infern (2009), de Diego Ruiz i Narrativa breu (2010), de Josep Anton Baixeras. Ha traduït al català diversos textos dels guanyadors del Premi Born de Teatre de Juan Mayorga, Raúl Hernádez, Luis Miguel González Cruz, Juan Pablo Vallejo, entre altres. Ha estat professora de llengua catalana i literatura a l’educació secundària i batxillerat i participa de manera activa en l’associacionisme literari del Camp de Tarragona. Ha dirigit l’Escola de Lletres i és membre del col·lectiu La Gent del Llamp i de l’APELLC. Actualment és la directora dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona.
